Inici Actualitat Glossa a Johan Cruyff a l’Ajuntament de Barcelona

Glossa a Johan Cruyff a l’Ajuntament de Barcelona

10/11/2016

Aquest dijous, 10 de novembre, Joan Laporta ha tingut l’honor de glossar la figura de Cruyff en el lliurament de la Medalla d’Or pòstuma al Mèrit Esportiu a Johan Cruyff concedida per l’Ajuntament de Barcelona. A continuació reproduïm, sencera, la glossa que ha pronunciat al Saló de Cent.


“Alcaldessa: si em permets començaré saludant la família Cruyff: estimada Danny i família del Johan: gràcies per   concedir-me l’honor de fer aquesta glossa. Us ho agraeixo de tot cor.

Excel·lentíssima senyora Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, Regidores, Regidors, autoritats, President del FC Barcelona, amigues, amics, senyores, senyors.

L’amic, mestre i referent Johan Cruyff va néixer a Amsterdam el 25 d’abril de 1947 en el sí d’una família humil de classe treballadora que vivia en un carrer situat a només a cinc minuts a peu del camp de l’Ajax. La mare del Johan, casualitats de la vida, meravelloses casualitats, la Petronella, treballava de netejadora als vestidors d’aquell estadi que enlluernava els ulls del petit Johan, que el mateix dia que va fer 10 anys va complir el somni d’ingressar a les categories inferiors del club.

Als 17 anys debutava a primera divisió mostrant una tècnica individual i una visió de joc impressionant, obsequiant els aficionats amb un canvi de ritme amb la pilota als peus com mai no s’havia vist. Estava clar que aquell jugador prim, però valent, talentós i amb una gran personalitat, estava cridat a fer història en el món del futbol. I sí en va f fer, d’història! Amb l’Ajax va guanyar sis lligues holandeses i tres Copes d’Europa, rebent la Pilota d’Or al millor jugador del continent els anys 1971 i 1973.

Era l’indiscutible crac del futbol mundial i per això l’estiu del 1973, el Barça el va fitxar després de molts esforços. Quina sensacional notícia quan es va anunciar que aquell Barça presidit per Agustí Montal i amb el millor gerent que ha tingut mai l’entitat, l’Armand Carabén, havia contractat els serveis del jugador de referència de la Taronja Mecànica, la selecció holandesa que practicava el futbol més modern de tots els temps. Mai no podrem agrair prou a l’Armand i a la seva esposa, la Marjolijn, la influència en aquella operació, aconsellant el Johan i la Danny que vinguessin al Barça, a Barcelona, a Catalunya, un club, una ciutat i un país que els esperava amb els braços oberts. I el Johan i la Danny van escollir Barcelona (Gràcies, Danny!).

La seva arribada a la capital catalana ja va ser tot un esdeveniment: recordo en Johan acompanyat d’una rossa guapíssima, la Danny, que ens va enamorar a tots els culers, portant en braços la petita Chantal. El Johan estel·lar, amb aquells cabells a l’estil entre els Beatles i els Rolling, texans acampanats, camisa de coll gran, fent anuncis a la televisió (no el recordeu recomanant pintures Bruguer... ?). Va fer una petita revolució, no només perquè va transformar el futbol en art amb aquell canvis de ritme, aquell joc elegant, amb el Johan parant la pilota, jugant-la amb l'exterior, liderant... sinó perquè la seva estètica i la seva manera de ser va dotar-nos de moral de victòria i va ajudar-nos a canviar la mentalitat d’un país que volia passar del blanc i negre al color, un país que volia entrar a la modernitat.

Va debutar en partit oficial a casa contra el Granada i des d’aleshores el Barça ja no va perdre cap més partit fins que vam ser matemàticament campions. El Johan Cruyff va conduir l’equip a acabar amb aquella travessa pel desert de 14 anys sense una lliga, de 14 anys de passar gana, com cantava La Trinca. I de quina manera es va guanyar! Amb un 0-5 al Bernabéu inclòs! El corresponsal del New York Times a l’estat espanyol va escriure que amb aquella golejada Cruyff havia fet més per aixecar els ànims el sentiment català en noranta minuts que tots els anys de lluita antifranquista... Exagerat? Sí, però el que era cert és que els marrecs de l’època, que ens pentinaven com ell, que intentàvem jugar com ell, que l’imitàvem corrent i saltant com ell, ja podíem anar a l'escola amb el cap ben alt després d’anys de patiment i derrotes perquè ja sabíem el que era guanyar una Lliga.

Amb el Barça va exhibir un futbol exquisit fins el 1978, on va tornar a guanyar la Pilota d’Or el 1974 i un altre títol, la Copa del Rei, en la seva darrera temporada. Aleshores va iniciar altres experiències al futbol nord-americà, a Washington i a Los Angeles, una breu estada al Llevant de València abans de tornar a Holanda, on encara va mostrar la seva categoria a l’Ajax i al Feyenoord.

El 1988 va tornar a Barcelona, al Barça, com a entrenador. I va tornar a ser el millor, novament. Valent com sempre, genial com ningú, va implantar el sistema genuí de jugar a futbol del Barça que va aprendre de Rinus Michels i de Laureano Ruiz i va convertir el Barça en el millor equip del món, en un conjunt que ha passat a la història com l’equip de somni, el Dream Team dels Zubi, Ferrer, Nando, Serna, Juan Carlos, Sergi, Busi, Guardiola, Koeman, Laudrup, Stòitxkov, Angoy, Salinas, Bakero, Amor, Romário, Eusebio, Txiki, Guardiola... i després amb els Òscar, Iván, Roger, Carreras, Celades, el seu fill Jordi i molts d’altres... sempre amb un estil de joc que va crear escola: control de la pilota, joc de posició, pressió per recuperar l’esfèrica, atacar i donar espectacle. Va guanyar una Recopa, una Copa, quatre Lligues consecutives i la primera Copa d'Europa, la de Wembley 92.  El Johan ens tornava a conduir cap a la felicitat, a un esclat d'alegria col·lectiu, ens va tornar a recordar que es pot guanyar fent les coses bé, buscant l’excel·lència, en preferir ser els millors que els primers, en guanyar per 5 a 4 que per 1 a 0. Ell ens va fer millors i li estarem eternament agraïts.

Després de la seva brillant etapa com a entrenador, va quedar-se a viure a Barcelona i va ser l’inspirador del millor Barça de la història.

Ell ens va recomanar el Txiki com a secretari tècnic, el Rijkaard d’entrenador, i aquell Barça dels Ronnie, Eto’o, Deco i companyia va tornar a guanyar donant espectacle. També va ser el Johan qui em va dir que el Pep Guardiola, el seu millor deixeble i qui més s'assembla al Johan, estava a punt per entrenar el primer equip. I el Pep, amb els Messi, Xavi, Iniesta, Eto’o, Piqué, Puyol, Víctor, Busi, Pedro, Alves, Abidal i tots els seus brillants companys, basant-se en el genuí estil de jugar a futbol del Johan, va aconseguir l’excel·lència i ho van guanyar-ho tot... i fins avui, i espero que per molts anys més!

El Johan és l’únic soci del Barça que ha estat jugador, Pilota d’Or amb la samarreta del Barça, entrenador d’èxit guanyant la primera Copa d’Europa i inspirador del millor Barça de la història. Per tots aquests motius el vam convèncer que fos President d’Honor del Club, distinció que va representar de manera efímera per causes alienes a la seva voluntat.

El Johan era tal com jugava: carismàtic, personalitat desbordant, elegant, llest, ràpid, intuïtiu, valent, competitiu.

Era un home compromès i agraït amb Barcelona, la ciutat on han nascut la majoria dels seus néts. El Johan s’estimava Barcelona i estic convençut que avui estarà ben emocionat en rebre aquesta distinció d'una ciutat agraïda que se'l va fer seu.

El Johan era un holandès pels quatre cantons que també s'estimava Catalunya. Recordo com gaudia explicant el dribling que I’any 1974 va fer al funcionari del Registre Civil per tal de posar el nom de Jordi al seu fill. O també cal recordar que va acceptar, per agraïment, el càrrec de seleccionador nacional català tot sabent el que representava per la projecció internacional del país. EII, que políticament es definia com a "social", a vegades no entenia algunes coses que ens passen als catalans, però sempre va ser molt respectuós amb les decisions que es prenia des del món social i polític català vinguessin d'on vinguessin. Era feliç al cor del Montseny, al Montanyà, el seu refugi, el seu paradís, on coneixia a tothom, on es relaxava enmig de la muntanya verda que tenyeix el camp de golf, organitzant partits de futbol al camp del Seva i fent dinars, sopars i tertúlies on el seu somriure i el seu sentit de l’humor presidia les llargues i inoblidables vetllades al costat dels seus, de les moltes persones que l’estimaven i l’estimem El Johan era un gran conversador i tenir-lo a les tertúlies era tot un privilegi.

El Johan era un home molt familiar. Tenia devoció pels seus tres fills, Chantal, Jordi i Susila, la raó de la seva vida, i un respecte i enamorament per la seva esposa, la Danny, que era molt bonic de veure. Sempre pendent dels seus néts, gendres i jove. La família era el més important per a ell.

El Johan era generós, especialment sensible amb la gent que ho passa més malament. I ajudava. Sempre ajudava, a través de la seva Fundació, convertint l’esport en una eina de motivació i superació per les persones amb discapacitats físiques i psíquiques. El Johan lloava “les grans capacitats dels discapacitats”, en paraules seves en aquells inoblidables “Open Day” de la Fundació on les cares dels nenes i nenes s’enlluernaven a la vegada que la del Johan s’emocionava tot jugant amb ells a bàsquet o tennis amb cadira de rodes o a futbol amb els ulls embenats.

Com ens emocionem tots recordant-lo com un home vital, lliure, que deia el que pensava i el que sentia i que, en paraules de la Danny, mai no va deixar de ser aquell nen somniador, rebel i divertit que portava dins.

Quin orgull veure el reconeixement que avui li fa Barcelona en aquest solemne Saló de Cent. Penso que és una magnífica manera de dir-li al Johan que I’estimem i que estimem la Danny i la seva família.

Gràcies, per tot el que ens has ensenyat, Johan!

Gràcies, Barcelona!”

Accions del document