Inici Actualitat Jacint

Jacint

13/09/2017

La tristesa que em produeix la mort del Jacint només la puc combatre amb les emocions que sento al recordar-lo.


Pensant quan el vaig conèixer, tinc la sensació que el conec... des de sempre. El Jacint és d'aquells personatges de llegenda que resisteixen en els moments de màxima dificultat i intolerància i lluiten de manera abnegada i perseverant contra el franquisme, el nuñisme i qualsevol altre autoritarisme per tal de preservar, defensar, recuperar i promoure els drets i llibertats de la seva sempre estimada Catalunya. El Jacint és d'aquells personatges que van lluitar per recuperar la democràcia i han seguit lluitant per aconseguir la llibertat.

La lleialtat del Jacint a Catalunya és incontestable. Compromès amb el catalanisme polític, barcelonista de soc arrel, tot el que va fer en el futbol, des de la seva oposició al nuñisme, passant per la seva pertinença a L'Elefant blau i la seva condició de directiu del Barça i President del Barça Atlètic, crec que ho va fer perquè, pel Jacint, el Barça, era una forma més de defensar i promoure els drets i llibertats de Catalunya.

La seva dedicació era admirable, exemplar. Sempre estava disposat a ajudar. Si s'havia d'anar a una penya, podies comptar amb ell, si s'havia d'anar a representar al Barça a un partit amistós, el Jacint no fallava, o anar a un acte complicat, el Jacint, sempre present i donant la cara. Quan no hi havia ningú per anar-hi, sabies que el Jacint ho faria. En terminologia futbolística, es podria dir que el Jacint donava cobertura a tot el mig camp. Era impressionant l'espai que ocupava. Es dedicava en cos i ànima a les seves responsabilitats i la fermesa de les seves conviccions no eren cap impediment perquè fos amable, dialogant i pacient amb tothom.

Garant de les essències catalanistes, per a mi, a més d'un bon amic, era una referència. Quan em tocava fer algun discurs, anar a un acte o participar en algun debat, si veia que al Jacint li havia agradat el que jo havia dit o fet, em quedava tranquil. Volia dir que la catalanitat del que havia dit o fet s'havia posat de manifest políticament correcte. El Jacint era el control de qualitat de la catalanitat del que fèiem. El Jacint em feia sentir bé.

En l'aspecte familiar, m'agradava molt la relació que tenia amb la seva dona. Amb la Montse. Feien una bona parella. Maca en tots els aspectes. M'agradava veure com ho compartien tot, la complicitat que tenien. I aprofito per donar-te les gràcies Montse, perquè sense el teu consentiment no hauríem pogut gaudir mai del Jacint en estat pur. 

Ara em ve a la memòria quan em va dir decebut que el partit li recomanava no signar la moció de censura contra el Núñez. I a la nit, després de parlar amb tu, em va trucar per dir-me que a la vida hi han moments que un ha de fer el que pensa, que podia comptar amb la seva signatura. Possiblement per tot això jo sempre li preguntava "Jacint, i la Montse que n'opina?" I ell responia, "Jan, ja ho he parlat amb ella i hi està d'acord".

Recordo quan ens feia anar a tots a L'Hospitalet a donar suport a la seva filla Meritxell que es presentava a l'alcaldia. I quan l'altre dia a l'hospital va somriure feliç en dir-li que la Meritxell era una autèntica heroïna digna dels seus pares... Recordo també quan em deia que parlés amb el seu fill Jacint i tot el que l'estimava; i quan em va presentar orgullós al Marc Aitor, que aleshores era un marrec ben plantat de quinze anys i l'altre dia em deia, també orgullós, que ja està fet tot un home... Recordo al seu germà, al seu cunyat, junts en totes les lluites, deixant-se la pell en totes les conteses electorals, recollint signatures i fent les feines més feixugues; o quan murri ens explicava la pancarta de " Maria Lluïsa, emporta-te'l al cine"; o quan ens vam abraçar plorant d'alegria quan vam guanyar la Champions; recordo al seu bon amic de Bilbao i el que li agradava anar a Euskadi; el recordo passejant plegats per Cadaqués; recordo que li dèiem Mossèn Cinto; i que era tan convergent que per dir CD ROM se li escapava CDC ROM...

En fi, si em poso a recordar, són molts records, moltes emocions, moltes lluites compartides, moltes vivències que han anat forjant una amistat i un sentiment d'agraïment meu cap al Jacint, que sempre el portaré a dins.

Accions del document